Sóc l’Eduard Costa i faig cançons. M’encanta. Vaig néixer a Banyoles. De petit recordo d’anar a classes de piano i avorrir-me com una ostra i sempre li deia al professor… i quan farem els meus temes? També recordo fer molts cassettes de música. Un amic holandès del pare ens va portar a casa un ràdiocasset, un phillips. Allò era flipant. Em passava el dia gravant de la ràdio i fent recopilatoris de música de diferents estils. Me’ls enduia a tot arreu on anava i sempre podia escoltar les cançons que m’agradaven. Així que després de passar pel solfeig i el món del piano clàssic de tota la vida vaig descobrir el pop. M’hi sentia com peix a l’aigua. D’aquí és on han nascut projectes com cofundar Els Amics de les Arts o L’últim indi. Amant de molts gèneres musicals, tots són trossets del trencaclosques sonor de la humanitat. La música apropa i escalfa.

Sempre m’havia agradat gravar a la gent, guardar els seus relats i aquí arriben els documentals. L’encontre de la imatge i la música L’any 2024 vam estrenar el documental codirigit amb la Sònia Armengol «Dones de la mar, dones en terra» que retrata la vida de les dones dels pescadors del poble.

El 6 de març del 2026 es va estrena el nou documental codirigit amb la Sònia Armengol «Dones Muntanya«. Un retrat de 4 dones nascudes als anys 30 i 40 a la Garrotxa. Al llarg de tot un any de rodatge ens van anar descabdellant les seves vivències i els seus valors. Tota una saviesa humil que brolla del seu gest i paraula. De la pel·lícula també n’hem creat una exposició itinerant «Dones Muntanya» fruit de tota la recerca per elaborar el documental.